No us heu aturat a pensar que és curiós que ara, deprés de "vintitants anys" ens vinguin els records d'aquella infantesa. I que siguin aqests records concretament? Molts altres detalls ens escapen, però allò ho tenim gravat en el nostre cervell, en la nostra memòria.
Quin poder té la cloche! i les olors de la cantine...
Ens fem grans? Vull dir.... és un símptoma de que ens anem fent grans i rescatem certs records... només alguns d'ells, per recordar-los i compartir-los i per sentir... certa melangia.....?
Ruth
(P.D. no em feu gaire cas, els dies de pluja m'afecten una mica, i avui després d emolts dies, per fi plou i plou...... QUE DURI!!!!)