DESDE MI VENTANA HOY.......

PER FI!!

Hola a tot@s,

Avui, 20 de març, per fi ha caigut, i està caient, la nevada de l'hivern. Des de ahir que no para, afluixa, però no para. Ara mateix veig per la finestra un avet amb les branques quasi doblegades per la neu, potser té un pam i mig. I continua....
Si encara no heu fet la esquiada de l'hivern..... crec que aquest serà el bon cap de setmana per fer una escapadeta a la neu.

Ara ja us puc confessar, però, que odio profundament la neu. Veure-la per mi significa relliscar, patinar i "catapun". Reconec que el silenci quan cau i el paisatge quan para , és molt bonic, màgic i relaxant, però que voleu, a mi m'estressa.

Petonets a tot@s.

Ruth

Bagnères de Luchon

Jovent marxo a Luchon a treballar fins

dilluns (de pas surfejar i jugar a golf,

privar com una malalta i disfrutar de

l'entorn) ...un petonas a tots

Anims jenpi

Em sap greu això de l'accident, ànims, noi. Espero que us recupereu aviat.... i sobre tot tingues paiència.

Petons


Ruth

Melangia

No us heu aturat a pensar que és curiós que ara, deprés de "vintitants anys" ens vinguin els records d'aquella infantesa. I que siguin aqests records concretament? Molts altres detalls ens escapen, però allò ho tenim gravat en el nostre cervell, en la nostra memòria.

Quin poder té la cloche! i les olors de la cantine...

Ens fem grans? Vull dir.... és un símptoma de que ens anem fent grans i rescatem certs records... només alguns d'ells, per recordar-los i compartir-los i per sentir... certa melangia.....?

Ruth

(P.D. no em feu gaire cas, els dies de pluja m'afecten una mica, i avui després d emolts dies, per fi plou i plou...... QUE DURI!!!!)

Souvenirs d'Enfance

Souvent dans mon exil, je rêve à notre enfance,
A nos matins si purs écoulés sous les bois,
Et sur mon front le vent des souvenirs balance
Les molles ombres d'autrefois.

Pour tromper les ennuis d'un présent bien aride,
Pour rafraîchir mon pied que la route a lassé,
Je remonte, songeur, à la source limpide
Qui gazouille dans mon passé.

Oui ! des beaux jours alors c'était l'aube et le rêve :
Tout était joie et chants, fleurs et félicités !
Purs bonheurs des enfants que le temps nous enlève,
Pourquoi nous avons-nous quittés ?

O mes doux compagnons, je crois vous voir encore !
Bonheurs évanouis des printemps révolus,
Soleils des gais matins qui ne m'éclairez plus,
A vos belles chaleurs rajeunissant mon être,

Je sens mon coeur revivre et mon passé renaître !
Je vous retrouve, enfin ! Je vois là, sous mes yeux,
Courir sur les gazons mes souvenirs joyeux.

Per les amigues el que calgui

Cristina,

Crec que he trobat un candidat per ser el teu príncep blau.
Queda anul.lada la teva boda? torno la perruca?

Ni caso al jeampi.

Petoooooons

Ruth

¿Eres tú el Prinsipe Asul que yo soñ...¡¡¡AAAARGLGL!!!

Cuidadito con desear mucho en voz alta o con altavoz blogeros que luego pasa lo que pasa...

a quantes granotes més hauré de besar per trobar el meu princep blau?

la granota segons la mitologia egipcia és la clau de la resurrecció
la granota segons l'ambit religios és el símbol de la luxúria
la granota segons els comptes de narració infantil es converteix en princep blau quan li fas un petó
i jo em pregunto:
haurà de migrar la meva anima, abandonar el meu cos, per trobar el meu princep blau?
hauré de cometre un dels 7 pecats capitals i tenir desitjos desordenats i incontrolables per trobar el meu princep blau?
a quantes granotes més hauré de besar per trobar el meu princep blau?

ME HE VUELTO LOCA!!!!

PERO BUENO, TANTA BODA EN EL BLOG!!!!! M?HE TORNAT BOJA I SE m'HA QUEDAT AQUESTA "FILA"

BESITOS.

Ruth

que soni la cloche de la cour q em caso!!!!

Ai q per fí he trobat novio!!!! no està malament el meu brad oi???

on sou tots? q esteu convidats a la meva boa! A la Ruth i al Jeanpi els faré padrins del casament per ser els meus amics incondicionals del blog...els altres a veure si respireu q us haig de passar la llista de noces pels regals !!!!!

PERO QUE PASA!!!!!

Resaca post navideña??? casi "postpuentedela purisima"?, perquè nens, des de el 25 de novembre que ens vam veure que todo pasó a mejor vida. Tan malo os pareció?
AMb el bon rotllo que hem posat per crear un blog, penjar fotos i no col.lapsar els correus electrònics..... i no caso.

Bueno, nada, yo sigo mandando besos desde las montañas.

Apa siau

Ruth

Els Txiguis del Sergi

Nenes !!!!!!.... els que tenen obligacions tenen obligacions......

S'ha de preparar tot per al Nadal i no esperar a la darrera tarda a comprar aquells darrers regals x compromis i que no tens ni p.. idea de q comprar.

S'ha de comprar menjar x als txiguis....llaminadures x als txiguis.... un llitet nou x als txiguis....!!!

Aqui teniu el link del album que tinc a Internet.

http://www.mascotasyhogar.com/albumes/index.cfm?pagina=albumes_album&id_album=1037

PER FI....

Ostres algu dona senyals de vida!!!!!1

Bien por la Cris! si us fixeu les ultimes entrades al blog són meves....... Por que???? Por que nadie se manifiesta?????

Tan important era l'aqüeducte que us heu montat la primera setmana de desembre?????

Va, home, va, que tots teniu coses a dir.

PETOOOOOOOOOONNNNNS

Ruth.

EO???? ON ESTEU????
QUE PASSA JOVENT??? EL NADAL US TÉ MASSA OCUPATS AMB LES COMPRES???
JO HE TINGUT UNS DIES BAIXOS, SENSE GANES DE FER GRAN COSA PERO JA ESTIC EN FORMA...
JORDI NO HAS OBLIDAT EL SOPAR OI? SEGUEIX EN PEU OI? JA NO EM DIUS RES!
TROBO A FALTAR ELS EMAILS INCOMPRENSIBLES DEL MEU JEANPI QUE EM TÉ BEN ABANDONADA...JA NINGÚ EM DIU COSES DOLCES COM QUE SOC UN REPTIL... A LA RUTH I LA SONIA QUE JA NO VOLEN SABER RES DE MI SNIF (SONIA ON ES EL SOPAR QUE TENIM PENDENT?)... AL SERGI QUE NOMÉS LI FA CAS ALS SEUS XIHUAHUES... AL GRACIOS DEL FRANCESC AMB LES SEVES HISTORIES DE "OUS INFLAMATS"...
I QUE PASSA AMB ELS NOUS AGREGATS QUE NO ESCRIUEN MAI RES?
DIGUEU-ME COSETES QUE NECESSITO AFECTE CONY!!!
UN PETONAS A TOTS
CRISTINA