Me'n vaig de vacances!!!!

Noi@s, la setmana que ve marxo de vacances. De fet només estaré fora una setmaneta, però benvinguda!

Estaré a l'altre costat de l'Atlàntic.

A la tornada espero veur moviment en el blog, perquè el que tinc bastant clar és que no tocaré cap ordinador.

I per donar-vos una pisteta de on estaré......

TOMA FOTO!

PETOOOOOOOOOONNNNNSSSS

Feliç dia!

Us desitjo a tot@s un feliç dia de Sant Jordi.

Felicitats als Jordis i les Georgines.

Petonets

Ruth

Pensaments

Aquest matí, quan he obert el meu correu electrònic he tingut l'agradable sorpresa de veure que aquells companys dels que fa dies que no sabiem res, han començat a contestar.
Alguns han fet el comentari del col.lapse en el correu electrònic, i llavors m'he posat a pensar..... no vam crear el blog per evitar el col.lapse? és el romanticisme del correu electrònic el que ens porta a utilitzar aquest en les nostres comunicacions, enlloc de la "superplataforma" que ens va crear el Sr. Mongard? personalment trobo més agil el correu, i suposo que és això el que fa que tots acabem utilitzant-lo, però el blog ens deixa penjar fotos, fer comentaris, establir diàlegs.... sense col.lapsar el correu.

VAYA ROLLO OS ESTOY DANDO EEEEEHHHHHHH??????

RES, QUE EM FA MOLTA IL.LU QUE HAGUEU CONTESTAT I QUE MOLTS PETONS A TOTS I QUE A VER CUANDO LLEGAN ESAS FOTOS QUE SOU UNA MICA BOCAAAAAAASSSSSSS!!!!!!

SMUACK, SMUACK

DESDE MI VENTANA HOY.......

PER FI!!

Hola a tot@s,

Avui, 20 de març, per fi ha caigut, i està caient, la nevada de l'hivern. Des de ahir que no para, afluixa, però no para. Ara mateix veig per la finestra un avet amb les branques quasi doblegades per la neu, potser té un pam i mig. I continua....
Si encara no heu fet la esquiada de l'hivern..... crec que aquest serà el bon cap de setmana per fer una escapadeta a la neu.

Ara ja us puc confessar, però, que odio profundament la neu. Veure-la per mi significa relliscar, patinar i "catapun". Reconec que el silenci quan cau i el paisatge quan para , és molt bonic, màgic i relaxant, però que voleu, a mi m'estressa.

Petonets a tot@s.

Ruth

Bagnères de Luchon

Jovent marxo a Luchon a treballar fins

dilluns (de pas surfejar i jugar a golf,

privar com una malalta i disfrutar de

l'entorn) ...un petonas a tots

Anims jenpi

Em sap greu això de l'accident, ànims, noi. Espero que us recupereu aviat.... i sobre tot tingues paiència.

Petons


Ruth

Melangia

No us heu aturat a pensar que és curiós que ara, deprés de "vintitants anys" ens vinguin els records d'aquella infantesa. I que siguin aqests records concretament? Molts altres detalls ens escapen, però allò ho tenim gravat en el nostre cervell, en la nostra memòria.

Quin poder té la cloche! i les olors de la cantine...

Ens fem grans? Vull dir.... és un símptoma de que ens anem fent grans i rescatem certs records... només alguns d'ells, per recordar-los i compartir-los i per sentir... certa melangia.....?

Ruth

(P.D. no em feu gaire cas, els dies de pluja m'afecten una mica, i avui després d emolts dies, per fi plou i plou...... QUE DURI!!!!)

Souvenirs d'Enfance

Souvent dans mon exil, je rêve à notre enfance,
A nos matins si purs écoulés sous les bois,
Et sur mon front le vent des souvenirs balance
Les molles ombres d'autrefois.

Pour tromper les ennuis d'un présent bien aride,
Pour rafraîchir mon pied que la route a lassé,
Je remonte, songeur, à la source limpide
Qui gazouille dans mon passé.

Oui ! des beaux jours alors c'était l'aube et le rêve :
Tout était joie et chants, fleurs et félicités !
Purs bonheurs des enfants que le temps nous enlève,
Pourquoi nous avons-nous quittés ?

O mes doux compagnons, je crois vous voir encore !
Bonheurs évanouis des printemps révolus,
Soleils des gais matins qui ne m'éclairez plus,
A vos belles chaleurs rajeunissant mon être,

Je sens mon coeur revivre et mon passé renaître !
Je vous retrouve, enfin ! Je vois là, sous mes yeux,
Courir sur les gazons mes souvenirs joyeux.

Per les amigues el que calgui

Cristina,

Crec que he trobat un candidat per ser el teu príncep blau.
Queda anul.lada la teva boda? torno la perruca?

Ni caso al jeampi.

Petoooooons

Ruth

¿Eres tú el Prinsipe Asul que yo soñ...¡¡¡AAAARGLGL!!!

Cuidadito con desear mucho en voz alta o con altavoz blogeros que luego pasa lo que pasa...

a quantes granotes més hauré de besar per trobar el meu princep blau?

la granota segons la mitologia egipcia és la clau de la resurrecció
la granota segons l'ambit religios és el símbol de la luxúria
la granota segons els comptes de narració infantil es converteix en princep blau quan li fas un petó
i jo em pregunto:
haurà de migrar la meva anima, abandonar el meu cos, per trobar el meu princep blau?
hauré de cometre un dels 7 pecats capitals i tenir desitjos desordenats i incontrolables per trobar el meu princep blau?
a quantes granotes més hauré de besar per trobar el meu princep blau?

ME HE VUELTO LOCA!!!!

PERO BUENO, TANTA BODA EN EL BLOG!!!!! M?HE TORNAT BOJA I SE m'HA QUEDAT AQUESTA "FILA"

BESITOS.

Ruth

que soni la cloche de la cour q em caso!!!!

Ai q per fí he trobat novio!!!! no està malament el meu brad oi???

on sou tots? q esteu convidats a la meva boa! A la Ruth i al Jeanpi els faré padrins del casament per ser els meus amics incondicionals del blog...els altres a veure si respireu q us haig de passar la llista de noces pels regals !!!!!

PERO QUE PASA!!!!!

Resaca post navideña??? casi "postpuentedela purisima"?, perquè nens, des de el 25 de novembre que ens vam veure que todo pasó a mejor vida. Tan malo os pareció?
AMb el bon rotllo que hem posat per crear un blog, penjar fotos i no col.lapsar els correus electrònics..... i no caso.

Bueno, nada, yo sigo mandando besos desde las montañas.

Apa siau

Ruth