No us heu aturat a pensar que és curiós que ara, deprés de "vintitants anys" ens vinguin els records d'aquella infantesa. I que siguin aqests records concretament? Molts altres detalls ens escapen, però allò ho tenim gravat en el nostre cervell, en la nostra memòria.
Quin poder té la cloche! i les olors de la cantine...
Ens fem grans? Vull dir.... és un símptoma de que ens anem fent grans i rescatem certs records... només alguns d'ells, per recordar-los i compartir-los i per sentir... certa melangia.....?
Ruth
(P.D. no em feu gaire cas, els dies de pluja m'afecten una mica, i avui després d emolts dies, per fi plou i plou...... QUE DURI!!!!)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Ruth,
L'olfacte és un dels sentits més primitius i més primaris que tenim. Tot i que avui dia el tenim molt aparcat i el desorientem a base de posar-nos colònies i desodorants, és un dels més potents i pot fer evocar-nos coses de forma immediata i sense equivocs.
Jo puc ser un desastre com a fisonomista i ser incapaç de reconèixer algú amb qui vaig compartir curs (Sònia, allò de l'altre dia va ser imperdonable, em sap molt greu) pero només de sentir un moment la olor de la cantine em transportaria immediatament a 25 anys enrera.
No t'evoca també records de la mateixa època obrir una llibreta nova o obrir un llibre vell (Daniel et Valerie,...)?
Daniel et Valerie??? oh quins records...
Ruth merci per pensar que soc capaç d'escriure poesies en frances tan facilment... no es meva, seria capaç d'escriure'ho en català però mai en frances!
Simplement navegant la vaig trobar i vaig pensar en vosaltres, en aquells anys que havia oblidat i que de cop i volta tornen a formar part de mi...
per cert, Xavi benvingut!!! ja era hora que respires algú a part del JP (que ens té un pèl oblidades) la Ruth i jo...
petonas a tots
Teniu tota la raó, un llibre vell, una llibreta, un llapis, un retolador i..... el guix i la pissarra negra ( bé, més aviat verda)
Petons
Estic a Tenerife des de fa 2 setmanes. Vaig venir a passar el cap de setmana amb la xicota que acabava de sortir de la seva grip... i varem acabar amb ella a urgencies poques hores abans de que agafes l'aviò. Un accident idiota.. Jo , només em vaig rascar l'avantbraç.
Res greu pero ella estará de baixa un mes i em necessita a casa. dues costelles fracturades. no es pot enguixar, ha de fer repos i li sembla fa mal quan respires, quan estossegues, quan estornudes, quan et tires un pet... Vaig un dia de cada dos a l'obra que tenim al sud de l'illa i treballo des de casa.
M'he posat un modem-portàtil de vodafone pero poder conectar amb la feina i enviar-lis els meus gargots.
sento si no he estat molt comunicatiu però quan acabo de dibuixar em queda rentar plats, posar rentadores, assecadores, escombra, cuinar , donar-li les medicines a la xicota, vestir-la, dutxar-la... ... ho sigui , pluriempleao: arquitecte de dia, enfirmer al vespre, nit ...i de madrugad.
Calcul·lo tornaré cap al 25 com a molt aviat, quan ella tingui una mica mes de movilitat...
a veure si ens veiem
abraçades i petons per tothom des de Tinerfe...
JP
Publicar un comentario